ARTICLES D’OPINIÓ
ANALÍTICA DE DADES
MESURAR EN UNA PIME: «QUAN LES DADES EXISTEIXEN, PERÒ NO AJUDEN A DECIDIR»
En moltes pimes espanyoles es mesura.
Es mesura en Qualitat, es mesura en Comptabilitat, es mesura en Producció, es mesura en Compres, …
Es construeixen uns enormes fulls d’Excel, es generen informes, es revisen números a final de mes… fins i tot es comenten en reunions de direcció.
I, tot i això, massa vegades la sensació persisteix:
«Tenim dades, però no tenim claredat. Al final sabem què ens passa, però no sabem per què ens passa».
Des de la meva experiència com a empresari i com a consultor que ha acompanyat durant anys pimes de diferents sectors, he vist aquest patró repetir-se amb molta freqüència. El problema poques vegades és la manca d’informació.
El problema és com, per què i amb quin criteri es mesura.
Moltes empreses mesuren perquè:
Es mesuren vendes, costos, producció, desviacions…
Però aquests mesuraments no influeixen de manera real en les decisions del dia a dia.
Quan mesurar es converteix en una obligació administrativa, les dades arriben tard, es revisen de manera superficial i no generen acció. Sovint s’utilitzen per justificar errors o, a tot estirar, poden servir per explicar el que ja ha passat, però no per millorar el que està passant.
Mesurar amb propòsit és una altra cosa.
Implica fer-se abans una pregunta fonamental:
Per què vull aquesta dada? Quina decisió em permetrà prendre?
Quan una pime mesura amb propòsit:
Un altre problema molt habitual és voler decidir amb dades que no són fiables.
Dades innecessàries, incompletes, inconsistents, duplicades, desactualitzades o excessivament agregades i poc específiques, que no permeten recolzar sobre ells la presa de decisions del dia a dia i, el que és pitjor, acaben per erosionar la confiança de l’equip directiu.
Quan això passa, l’empresa torna a decidir per intuïció.
Sense una disciplina mínima en la qualitat de la dada —definicions clares, criteris compartits, actualització coherent— l’analítica no aporta valor. No és cap problema tecnològic, és un problema de gestió.
També és molt freqüent trobar pimes amb desenes… però sense una connexió clara amb la seva estratègia real.
Empreses que necessiten millorar la seva rendibilitat, però acaben mesurant facturació perquè no tenen una bona assignació de costos i no poden determinar la rendibilitat per client, per article, etc.
Empreses que necessiten fiabilitat operativa, però no controlen els paràmetres del procés productiu. Amb sort, si tenen un bon control de qualitat final, aconseguiran que els productes defectuosos no arribin als clients. En la majoria d’ocasions, però, hauran de gestionar reclamacions o no-conformitats.
Empreses que incompleixen sistemàticament els terminis de lliurament que accepten a les comandes però que no tenen un procés de planificació i control d’execució en temps real de projectes o operacions.
Aleshores els KPI’s no ajuden. Més aviat condueixen a error i, per tant, es converteixen en burocràcia buida que no s’integra a la gestió diària.
Un bon indicador no és el més sofisticat, sinó el que provoca una conversa útil al comitè de direcció i orienta decisions concretes. Els KPI han de ser al servei del negoci i dels processos del negoci, no del departament que els genera.
Un altre aprenentatge clau: les dades s’han de compartir.
Quan la informació es queda:
Les pimes que avancen són aquelles que:
Especialment a l’equip directiu, decidir amb dades redueix discussions basades en percepcions i millora l’alineament estratègic.
En el fons, professionalitzar la gestió d’una pime no vol dir assemblar-se a una gran empresa.
Significa prendre decisions amb criteri, coherència i evidència.
Això implica:
La intuïció continua sent valuosa, però quan es recolza en dades fiables, es converteix en una eina molt més potent.
Avui dia un altre factor clau és la disponibilitat de la dada.
A moltes pimes, els indicadors arriben tard:
Disposar de dades i KPI’s en temps (gairebé) real permet:
No es tracta de controlar-ne més, sinó de gestionar millor.
Quan tot això està treballat —propòsit, qualitat de la dada, KPI’s alineats, cultura de decisió i participació de l’equip— llavors sí que té sentit parlar d’eines.
És en aquell moment quan una solució d’analítica de dades aporta tot el valor:
Moltes pimes no tenen cap problema de mercat, ni de producte, ni d’equip.
Tenen un problema de visibilitat i focus.
Mesurar amb propòsit, cuidar la qualitat de la dada, triar bé els KPI’s, compartir la informació i decidir sobre la base de dades no és una moda. És una manera més madura i professional de dirigir una empresa.
I quan aquest camí es recorre acompanyat per experiència, mètode i criteri, els resultats arriben.
La pregunta no és si la teva empresa té dades.
La pregunta és si aquestes dades t’estan ajudant realment a decidir millor.
COMPARTIR
COMPARTIR